La comunicació entesa com un procés complex de construcció col·lectiva de sentits. Com les pràctiques socials, les accions i interrelacions dels subjectes, dirigides a la creació de xarxes de diàleg i producció simbòlica, més enllà de la comprensió generalitzada que associa la comunicació amb un procés senzill i tècnic, de lliurament i recepció de missatges [1]

«Una comunicació plural que generi autoestima i capacitat per a parlar, debatre i arribar a acords. Una comunicació bàsicament participativa, però que reconciliï la paraula [i la imatge] amb l’acció, que signifiqui influir en el nivell de les decisions, una paraula [i una imatge] que tingui poder i que per tant polititzi. Construeixi capital simbòlic. […] » [2]

[2] Ibíd.